2. Debat

Durant dues setmanes hem participat en un debat sobre la següent situació. En un IES, en Joel tutor de 4tB d'ESO planifica una activitat per a tutoria per treballar la interculturalitat a través d'un blog (http://interculticgames.blogspot.com/). Aquesta s'inicia a partir d'uns vídeojocs (http://www.newsgaming.com/games/index12.htm, http://www.kickamigrant.com/game.html) i continua amb un debat amb l'alumnat al respecte i acaba amb la realització per part d'aquests d'uns vídeos que reflecteixin la situació de marginació d'alguns immigrants, tot proposant mesures de millora. En Joel explica l'activitat a la seva paral·lela, la Berta, per dur-la a terme conjuntament els dos grups de 4t. Aquesta, en veure els jocs, es nega rotundament a participar-hi, al·legant que són racistes i promouen actituds violentes. En Joel no li fa cas i posa en marxa la seva programació amb el seu grup. La Berta alerta els pares de la seva classe i aquests, indignats, amenacen amb una denúncia a inspecció si no es retiren els jocs.
El debat s'ha estructurat en dues carpetes. En la carpeta A, hem començat reflexionant sobre la naturalesa dels jocs( racistes o antiracistes) i hem acabat valorant si el fet de mostrar actituds violentes generen en l'alumnat aquest tipus de conductes. En la carpeta B, hem analitzat la conveniència pedagògica dels jocs i les actuacions de cada tutor.

Penso que el debat ha resultat molt profitós perquè ens ha permès arribar a una interpretació més profunda de la situació plantejada respecte la naturalesa dels jocs i la seva conveniència.

En veure'ls, gairebé tots vam reaccionar-hi de la mateixa manera que la Berta; els criticàvem de racistes i intolerants. Però de mica en mica, hem anat canviant d'opinió i, fins i tot, ens hem adonat que aquests per si mateixos no són ni racistes ni antiracistes. En general hem arribat a la conclusió que tant la naturalesa dels jocs com el tipus d'actituds que promoguin dependran de l'ús que se'n faci. Per això, hem arribat a l'acord que resulta imprescindible analitzar prèviament el context en què s'aplicaran per determinar el seu grau d'adequació. Així doncs, cal avaluar la manera de pensar i d'actuar de l'alumnat, les condicions del seu entorn... De forma que la conveniència pedagògica dels jocs està determinada per la planificació del docent, l'eficàcia de la qual, com vam afirmar, està condicionada pel grau de coordinació i de consens entre el professorat i la seva coherència amb la línia pedagògica del centre explicitada en el PEC, PCC, PAT...
Aquestes conclusions resulten molt profitoses, com he comentat anteriorment, perquè ens ajuden a reflexionar sobre la nostra pròpia pràctica. Ens fa adonar que l'èxit de les nostres programacions no es basa únicament en els recursos didàctics seleccionats, sinó en l'anàlisi del context en què s'aplicaran aquests. En Joel tria uns vídeojocs com a recurs motivador per a l'alumnat, aprofitant les noves tecnologies. Ara bé, l'assoliment dels seus propòsits( trencar estereotips i fomentar un sentit crític) està condicionat per la seva habilitat per conduir les actuacions de l'alumnat al llarg del procés, identificant i modificant possibles conductes intolerants i transformant-les en actituds de respecte vers la diversitat cultural, i de rebuig i de reacció crítica davant situacions de discriminació social.

Totes aquestes reflexions han sigut fruit de les aportacions que hem realitzat tots al llarg de dues setmanes. Gràcies als punts de vista que hem anat donant cadascú, hem evolucionat des d'una interpretació força superficial sobre la naturalesa dels jocs i la seva adequació didàctica a una de més fonamentada. Segurament, si no haguéssim participat en el debat, ens hauríem quedat amb la primera impressió sobre els jocs i no els hauríem donat cap possibilitat, com va fer la Berta. Així doncs, les aportacions de cadascú ens han servit per intercanviar opinions i crear-ne una altra de més completa, gràcies al diàleg i al consens; principis clau, precisament, de la interculturalitat.

Crec que el cas debatut resulta important per al nostre aprenentatge perquè no només fa una anàlisi dels requisits que comporta l'educació intercultural( coordinació i consens del professorat, avaluació inicial del context al que va dirigit, habilitat del docent per conduir el procés cap als fins pretesos, tractament transversal...) sinó que també fomenta que analitzem la nostra pròpia pràctica educativa( com hauríem actuat nosaltres en una situació similar?, tenim en compte les possibles conseqüències a l'hora de triar les activitats?, com podríem solucionar aquest conflicte?...)

Així mateix, també ens ha permès revisar els conceptes del mòdul 1 de l'assignatura i relacionar-los amb el cas. Per exemple, hem identificat el conflicte resultant amb el xoc entre cultures, hem qualificat els jocs de políticament incorrectes, hem associat el joc " Xuta un immigrant" amb el tractament d'aquest com a mercaderia, hem associat els jocs amb les relacions de poder entre cultura dominant/ minoritària i la consegüent jerarquització d'aquestes, hem identificat la postura dels tutors amb la incapacitat de considerar el punt de vista de l'altre i d'intentar imposar el seu( etnocentrisme, irreductibilitat, assimilació i aculturació), hem reconegut una perspectiva fonamentalista en els jocs ja que substitueixen la raó de raça per la de cultura per discriminar, etc. Queda clar doncs, que hem treballat força els conceptes del mòdul 1, cosa que , al meu parer, no ha succeït tant amb els del mòdul 2. Crec que hauria sigut bo d'aprofundir més en els diferents models d'integració dels diferents països mostrats( França, Gran Bretanya, Alemanya...), la diversitat d'actuacions de les polítiques públiques( generals, específiques, generals orientades cap a la plurticulturalitat, específiques orientades vers la igualtat), les diferents polítiques franceses i britàniques d'integració de les minories, segons Didier Lapeyronnie( de dret comú, de gestió comunitària, antiracistes i d'igualtat d'oportunitats), l'anàlisi dels models d'educació intercultural presentats de diferents països( Holanda, Gran Bretanya, Espanya...), entre d'altres.

Per concloure, al llarg de dues setmanes hem discutit sobre la naturalesa i conveniència pedagògica dels jocs triats per en Joel a fi de treballar la interculturalitat amb l'alumnat. Gràcies a l'intercanvi d'opinions i la comunicació( principis de l'interculturalisme), hem matisat i enriquit les nostres idees inicials, arribant a conclusions més ajustades. De manera que no només hem debatut sobre la pràctica educativa per promoure la interculturalitat, sinó que l'hem experimentat directament mitjançant aquesta activitat. A més, hem reflexionat sobre els requisits imprescindibles perquè l'actuació docent sigui eficaç( coordinació, col·laboració entre el professorat, anàlisi del context al qual es dirigeix la programació...) D'altra banda, també hem relacionat el cas presentat amb els conceptes teòrics dels mòduls 1 i 2, tot i que ens ha faltat incidir una mica més en els d'aquest últim.