" 5. Tancament de l'assignatura i avaluació"

Hola a tothom!

No sé a vosaltres, però per a mi sembla que era ahir quan iniciàvem aquesta aventura de l'ús de les TIC aplicades a la Interculturalitat: elaboració d'un Blog, d'una WebQuest... Quina feinada!!!! Al principi com alguns/es de vosaltres em vaig espantar una mica, però a poc a poc he anat perdent la por a aquests recursos.

Al llarg de l'assignatura hem realitzat 3 PACs a través de les quals hem experimentat el treball intercultural mitjançant les TIC des de diferents postures: com a membres d'un debat sobre la convenìència pedagògica d'uns vídeojocs( " Kick a migrant" i " Newsgaming"), com a creadors de material on line( WebQuest) i, per últim, com a avaluadors d'un recurs ja existent( Projecte KulTIC). Paral·lelament, hem anat recopilant en un Blog( PAC4) les impressions i les conclusions extretes a partir d'aquestes activitats, seguint les indicacions de l'Eli i de l'Enric. I així, gairebé sense adonar-nos-en, ja tenim el nostre Blog!

Per a mi, el Blog ha contituït un espai de resum i d'intercanvi de punts de vista: hem expressat les nostres idees i, a la vegada, hem pogut conèixer les dels companys de l'assignatura. Aquesta tasca m'ha resultat molt enriquidora ja que m'ha servit per endinsar-me en el maneig d'aquest entorn, per fer balanç de cada activitat i per aprendre de les vostres interessants aportacions i perspectives. Per tant, l'elaboració del Blog ha exercicit una tasca pedagògica molt important en el nostre aprenentatge al llarg del semestre pels següents motius:

• ha fomentat el nostre paper actiu en la construcció de coneixements, tal com proposa el constructivisme.
• ha promogut el treball col·laboratiu a través de la posada en comú de les nostres interpretacions.
• ha generat la creació d'una Zona de Desenvolupament Proper a través de l'intercanvi entre iguals.
• ha possibilitat l'ensenyament adaptatiu ja que ha respectat el ritme de treball de cadascú( dins d'uns terminis de temps) i ha permès diferents graus d'implicació i de producció( tot complint uns mínims)
• ha afavorit l'aprenentatge significatiu ja que hem anat relacionant els nostres coneixements previs amb els nous continguts proposats.

Per resumir, penso que el Blog ha desenvolupat diverses funcions clau en aquesta assignatura:

• ha ensenyat el maneig d'aquest mitjà als que el desconeixíem.
• ha servit per destacar les idees més rellevants i/o els aspectes més interessants de la nostra intervenció en cada PAC.
• ha actuat de suport emocional, exposant les vivències, dificultats i inquietuds( similars o diferents) dels companys en les mateixes activitats.

A més a més, vull destacar que l'encert dels dos consultors a l'hora de planificar aquesta tasca. Durant els últims dies del termini de lliurament de cada PAC, ens han anat comunicant les entrades que havíem de realitzar. Trobo que els moments escollits per fer aquestes indicacions han sigut mot oportuns perquè ens han donat prou temps per tenir les idees ja força elaborades i la feina de la PAC corresponent gairebé enllestida.

Com he esmentat anteriorment, el Blog ha respectat el ritme de treball de cadascú permetent tant l'ús exclusivament instrumental( respondre a les 5 entrades) o com un altre de més personalitzat( afegir notícies, imatges...) En el meu cas, igual que molts de vosaltres, quan he pogut, he intentat completar una mica el Blog amb informacions relacionades amb l'assignatura, com ara, la conmemoració del 40è aniversari de la mort de Gandhi, la celebració del Dia Internacional de la Diversitat... La veritat és que tots hem fet aportacions molt interessants, però la manca de temps per la dedicació a d'altres assignatures, no m'ha permès visitar els vostres blogs tantes vegades com m'hauria agradat( suposo que us ha passat el mateix). De totes maneres, d'aquí uns dies, disposaré de més temps lliure i aprofitaré per fer un tomb més pausat pels vostres blogs. Així doncs, les meves perspectives en relació a l'ús del blog un cop finalitzada l'assignatura són: visitar amb més calma els vostres blogs, introduir, quan em sigui possible, informació relacionada amb la interculturalitat per elaborar-ne un recull de dades, recursos... Bones intencions no em falten, però he de ser sincera: tot dependrà del temps que tingui.

Bé, i quina valoració faig de l'assignatura?

Personalment, m'ha servit per conèixer un munt de recursos informàtics que ignorava. Aquests els podré aplicar tant al treball de la interculturalitat com d'altres continguts. Gràcies a aquesta assignatura he après a crear WebQuest i, també, he pogut descobrir l'ampli ventall de materials ja produïts. Això em permet tenir una base de dades de recursos per saber triar el més oportú com a mestra o per saber aconsellar el més adequat com a psicopedagoga. Així mateix, aquesta assignatura m'ha motivat a reflexionar sobre el tractament de les actituds vers la diversitat amb l'alumnat i conceptes relatius a la interculturalitat. Per descomptat, en la nostra tasca diària a l'aula estan presents i transmetem valors de respecte, convivència... Però molts cops, la tensió de la feina, la premura de temps per assolir els objectius més conceptuals exigits pels pares( acabar llibres o quadernets, la preparació d'alguna festa...) fan que aquests es treballin inconscientment, sense una programació explícita, més aviat com a currículum ocult. Aquesta assignatura m'ha aportat idees i estratègies, com ara, quins objectius pretendre, quins continguts treballar, quins materials emprar, quins obstacles poden sorgir... per disposar d'eines per planificar de forma més sistemàtica el desenvolupament de la interculturalitat, la qual cosa millorarà sens dubte els resultats obtinguts. Els constants moviments migratoris i intercanvis culturals fan que la interculturalitat esdevingui un tema de molt en boga, del qual se'n parla molt emprant termes, com ara, políticament correcte, etnocentrisme, globalització... Però, tinc la sensació que hem incorporat aquestes paraules en el nostre vocabulari més per imitació dels missatges que rebem( notícies, articles d'opinió...) que per comprensió real del seu significat. Això pot provocar que les utilitzem perquè estan de moda. Gràcies a aquesta assignatura, he pogut analitzar amb més deteniment l'entrellat d'aquests conceptes que em capacitarà a fer-ne un ús més adequat i amb coneixement de causa.

En conclusió, penso que l'assignatura m'ha resultat molt profitosa ja que m'ha permès perdre la por a les noves tecnologies i, a més, m'ha donat un coneixement més ampli sobre el treball intercultural a l'aula( objectius a assolir, continguts a treballar, possibles activitats, recursos, metodologia...) i una comprensió més profunda de termes relacionats amb la interculturalitat.

Continuem en contacte!

21 de Maig Dia Internacional de la Diversitat Cultural

Hola a tothom,

avui mentre feia el meu passeig matinal, he sentit a la ràdio que avui 21 de Maig és el dia Internacional de la Diversitat Cultural. Segurament, si hagués sentit aquesta notícia abans de fer aquesta assignatura, no li hauria parat gaire atenció i al cap d'una estona l'hauria oblidat. En canvi, avui m'ha interessat força i he pensat de buscar-ne informació i comunicar-la al blog. Resulta que després de la Declaració Universal de la UNESCO sobre la Diversitat Cultural el mes de novembre del 2001, l'Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 21 de Maig com el " Dia Mundial de la Diversitat Cultural per al Diàleg i el Desenvolupament( Resolució 57/249),

Per si us interessa, us adjunto el missatge d'enguany del Sr. Koichiro Matsuura, Director General de la UNESCO, amb motiu d'aquesta celebració.

Buscant aquesta informació he trobat una altra curiositat: el 22 de Maig és el Dia Internacional de la Biodiversitat. Sembla ser que el juny de 1998, un grup de cinetífics es va reunir durant 24 hores seguides per intercanviar coneixements i confeccionar un inventari de la diversitat biològics en una àrea propera a Boston( EEUU). L'any següent, la revista GEO d'Alemanya va organitzar el primer " Dia de la Diversitat Biològica" al seu país, Àustria i Suïssa. Científics, estudiants i membres de la comunitat es van reunir també durant 24 hores per buscar plantes i animals en un cercle de 12 Km i van trobar-ne moltíssimes espècies, fins i tot, algunes de desconegudes per a la ciència fins llavors.

Espero que aquest informació sigui del vostre interès.

Elena

" 4. Valoració personal de l'avaluació dels recursos telemàtics per la interculturalitat"

En la 3a PAC d'aquesta assignatura, hem hagut d'avaluar el Projecte KulTIC que constitueix un recurs educatiu en línia dedicat al treball de la interculturalitat.

Personalment, considero que l'aprenentatge que he realitzat amb aquesta tasca em resultarà molt útil tant actualment com a mestra com en un futur com a psicopedagoga. El fet d'analitzar tant la proposta KulTIC com altres materials, m'ha permès descobrir una sèrie de recursos que abans ignorava. És més, segurament si no fos per aquesta assignatura, hores d'ara les continuaria desconeixent. Aquesta feina no només m'ha aportat un conjunt d'estratègies per planificar un treball sistemàtic i interdisciplinar tant d'interculturalitat com d'informàtica , sinó que també m'ha obert les portes per continuar investigant sobre les possibilitats i les ofertes existents en aquest entorn per emprar-les quan cregui oportú. A més, la posada en pràctica d'aquests a l'aula( tant ja creats com elaborats per mi) em donarà un bagatge que em capacitarà millor com a psicopedagoga per orientar i informar altres docents sobre aquest recurs.

Trobo molt important que com a psicopedagogs/ues elaborem la nostra pròpia base de dades sobre les propostes existents d'aquest recurs, classificant-les segons els conceptes i els valors que poden treballar. Aquesta informació ens facilitarà la identificació d'aquelles més adequades per satisfer les necessitats de cada situació, com ara, la demanda per part d'un centre per solucionar un problema de convivència entre alumnat, l'aportació d'estratègies a un claustre per dissenyar un projecte destinat a la interculturalitat, la programació de cursos de formació per al professorat per conèixer i crear aquest tipus de recurs, etc.

En resum, aquesta tasca de recerca sobre el projecte KulTIC, proposada en la PAC3 està relacionada tant amb la PAC2 com amb la PAC1 ja que totes tres es centren en el coneixement i l'ús de les TIC per treballar la interculturalitat. La PAC1 ens va fer una primera presentació d'aquest recurs a través d'una situació de discrepància d'opinions entre dos docents( la Berta i en Joel) sobre la conveniència pedagògica de dos jocs que a simple vista resultaven certament controvertits. La PAC2 ens va proposar de crear per grups una webquest per crear una postura crítica i de rebuig vers els prejudicis i la violència vers la diversitat cultural. Un cop coneguts i aplicats els procediments per elaborar una webquest, la PAC3 promou que ampliem els nostres coneixements sobre el tema, analitzant i valorant un material ja preparat. Així doncs, a través d'aquestes tres activitats hem anat adquirint un coneixement sobre aquest material de forma progressiva i des de diferents postures: com a crítics en un debat( PAC1), com a creadors( PAC2) i com a investigadors i avaluadors( PAC3). Crec que aquesta manera d'abordar el tema resulta molt enriquidora ja que ens aporta un coneixement des de diferents àmbits la qual cosa ens permet crear-ne una visió més completa i ajustada, tot reconeixent els seus avantatges i dificultats a l'hora de posar-lo en pràctica.

" 3. Seguiment i evolució personal en la creació de la webquest"

La 2a PAC de l’assignatura consisteix a elaborar una webquest per dirigida a treballar la interculturalitat . Us he de confessar que en un principi aquesta activitat em feia molt de respecte ja que, a diferència de la companya Judit Benavent, mai havia emprat a classe i menys elaborat una webquest. Per aquest motiu, immediatament després de llegir l’enunciat de la tasca em vaig posar a reflexionar sobre la meva pràctica a l’aula destinada a promoure el coneixement i el respecte de la diversitat cultural. Em venien algunes idees al cap, però no sabia com aplicar-les a l’entorn en webquest. Aleshores, em va venir al cap el tema de socials que estava treballant amb el meu grup de 6è: l’Edat Moderna. Vaig recordar que el dia anterior havia explicat a classe que gràcies al descobriment d’Amèrica podem gaudir d’aliments, com ara, el tomàquet, les patates, el cafè, el cacau... L’alumnat es va sorprendre molt del fet que aliments tan integrats en la nostra cuina no siguin autòctons. També vam parlar de plats que malgrat ser propis d’altres pobles estan força presents en les nostres taules o cartes de restaurants. Així va ser com l’alumnat immigrant va intervenir, explicant algunes de les receptes típiques del seu país que prepara la mare o el pare. Llavors se’m va acudir de treballar l’intercanvi cultural a partir de la influència gastronòmica entre pobles i ho vaig proposar a les meves companyes de grup: l’Anna Maria i la Carme. Com que totes dues hi van estar d’acord, vam començar a treballar sobre el tema.

La nostra webquest consta de dues parts: una dedicada a la recerca sobre menjars i l’altra dedicada a la reflexió sobre actituds racistes mostrades en dos vídeos( Racisme a Espanya: agressió a una immigrant i “ Black or White” de Michael Jackson).

A través de la recerca de l’origen d’alguns aliments( tomàquet, patata, cafè...), de plats típics de les nostres terres que els facin servir i de receptes típiques d’altres països, pretenem que l’alumnat se n’adoni que l’intercanvi cultural és un fet que ha existit sempre i que constitueix una font de riquesa.

Per tal de reforçar el sentiment de rebuig vers la intolerància, vam afegir dos vídeos per tal que l’alumnat expressés la seva opinió sobre les conductes racistes que reflecteixen.
Així doncs, amb la nostra webquest ens proposem desenvolupar en l’alumnat actituds tant de respecte i valoració vers la diferència com de rebuig vers el racisme i la intolerància. També perseguim que l’alumnat porti a terme el diàleg i la comunicació per intercanviar punts de vista atès que ha de realitzar les activitats en petit grup( 4 ó 5 persones) i finalment posar en comú les seves opinions en un debat amb tota la classe.

És per això, que penso que la nostra webquest respon als tres nivells d’interculturalitat: d’una banda, el nivell bàsic o d’intercanvi de coneixement sobre la diversitat cultural a través del treball de recerca sobre aliments i receptes; d’una altra, el nivell mitjà o de resolució de conflictes de valors a través de la negociació i el consens exercits en el treball en grup i; per últim, el nivell alt o de transformació cultural tant a través de la descoberta de la integració d’aliments d’altres països en la nostra cuina, donant lloc a receptes típiques que d’altra manera no existirien, com ara, el pa amb tomàquet, la paella.... com a través de l’intercanvi d’idees tant en petit com en gran grup per arribar a conclusions més riques i completes.
Al llarg del procés de creació de la webquest, nosaltres mateixes també hem pogut experimentar aquests nivells d’interculturalitat. En primer lloc, ens hem documentat per tal de proposar a l’alumnat les activitats de recerca sobre els aliments. En segon lloc, hem negociat els continguts i format de la webquest. I per últim, l'hem elaborat a partir de l’intercanvi i la fusió d’idees aportades per totes tres.

Tenint en compte els nivells d’interculturalitat fomentats, penso que la nostra proposta treballa conceptes interculturals, com ara, diversitat cultural i particularisme a través del descobriment de pràctiques culinàries pròpies de cada poble, universalisme a través de la comprovació dels trets comuns entre hàbits alimentaris dels diferents pobles, processos d’intercanvi i fusió cultural a través de la constatació de la integració d’aliments foranis en algunes de les nostres receptes típiques( mestissatge, melting pot, aculturació...) i pensament postcolonialista i relativisme a través del reconeixement i l’acceptació dels drets i les opinions de tothom. També es rebutgen concepcions contràries a l’interculturalisme, com ara, la jerarquització cultural i l’etnocentrisme a través del tractament equitatiu vers els hàbits alimentaris dels diferents pobles i la diversitat d'opinions dels companys, el fonamentalisme cultural rebutjant la discriminació per raons culturals, el xoc cultural demostrant que la convivència i l’intercanvi són possibles i la irreductibilitat comprovant els trets comuns alimentaris entre pobles.

La nostra webquest, a l’igual que els jocs plantejats pel Joel, també utilitza les TIC per mostrar a l’alumnat actituds violentes reals i actuals practicades vers la diferència. Com en el cas d’en Joel, aquest recurs ens serveix de punt de partida per guiar l’alumnat cap al desenvolupament d’actituds de rebuig vers la intolerància i el racisme a través d’un qüestionari de reflexió per cada vídeo i d’un debat posterior a classe. Ara bé, a diferència del nostre protagonista de la PAC1, les meves companyes i jo hem exposat les nostres idees i opinions al llarg de la creació de la webquest i hem arribat a acords sobre aquesta.

Pel que fa a la forma d’organitzar-nos, totes tres vam escollir l’apartat que volíem dissenyar i ens vam fixar un calendari per fer les nostres propostes. Després cadascuna va realitzar les seves aportacions sobre la feina de les altres per tal d'incorporar les modificacions oportunes en funció d’aquestes. Penso que en general hi ha hagut un bon clima d’interacció i d’entendiment entre totes tres la qual cosa ha resultat molt enriquidor. I és que com es posa de manifest en l’apartat de les conclusions de la nostra webquest:

“la diversitat és font de riquesa”

i com defensa en Michael Jackson

“ prejudici és ignorància”

En commemoració del 40è aniversari de la mort de Martin Luther King

Martin Luther King va néixer a Atlanta( Georgia) el 15 de gener de 1929 i va morir assassinat a Memphis el 4 d'abril de 1968. Va proclamar els drets de la població negra, organitzant moltes mobilitzacions per al dret al vot, la no discriminació i altres drets civils bàsics que van acabar sent promulgats en les lleis dels Estats Units amb l'aprovació dels Drets Civils i l'Acta dels drets de votació. La seva defensa per la no violència el va fer guanyar el Premi Nobel de la Pau l'any 1964. Martin Luther King és considerat un heroi de la història dels Estats Units.

Per recordar la seva tasca, a continuació podeu veure el vídeo del seu famós discurs "I have a dream" (Tinc un somni) l'any 1963 i un link amb la seva traducció al castellà.

TENGO UN SUEÑO (I HAVE DREAMS) – Martín Luther King.
Discurso durante la Marcha a Washington por Trabajos y por la Libertad
28 Agosto 1963

Material per treballar a l'aula.

Hola,

he trobat el vídeo anomenat "Xenofòbia" i se m'ha acudit penjar-lo perquè el veieu. Crec que és un material que podria provocar discrepàncies entre docents, semblants a les causades pels jocs entre en Joel i la Berta, a l'hora de decidir si és adequat per treballar la interculturalitat a classe. Jo hi he estat reflexionant. D'una banda és bo perquè reflecteix prejudicis per qüestions de raça, discapacitats... aplicades, fins i tot, a persones destacades en algun àmbit. Però d'una altra banda, mostra expressions políticament incorrectes i susceptibles de ferir la sensibilitat de l'alumnat, com ara, " basura negra", " moraco asqueroso", " sudaca"... que a mi em fan dubtar sobre la seva conveniència. Ja sé que al debat sobre els jocs d'en Joel vam concloure que els efectes dels recursos didàctics emprats depèn de l'enfocament i de la planificació del professorat. M'agradaria que donguéssiu la vostra opinió al respecte, tant a partir de l'enquesta del lateral com a través de l'aportació de comentaris per poder arribar a una reflexió més ajustada.

Comentaris sobre els blogs dels companys

Aquests dies estic fent un tomb pels blogs dels companys de l'assignatura i voldria comentar que em resulta una activitat d'allò més inspiradora i engrescadora. D'una banda, permet agafar noves idees i, duna altra, motiva a investigar sobre les immenses possibilitats que ofereixen les noves tecnologies. Penso que gràcies a aquest intercanvi, els nostres blogs seran molt més rics! Aquest constitueix a la vegada un aprenentatge d'interculturalitat: descobrim i compartim diferents aportacions, les valorem i n'adoptem algunes, enriquint el nostre ventall de possibilitats.

2. Debat

Durant dues setmanes hem participat en un debat sobre la següent situació. En un IES, en Joel tutor de 4tB d'ESO planifica una activitat per a tutoria per treballar la interculturalitat a través d'un blog (http://interculticgames.blogspot.com/). Aquesta s'inicia a partir d'uns vídeojocs (http://www.newsgaming.com/games/index12.htm, http://www.kickamigrant.com/game.html) i continua amb un debat amb l'alumnat al respecte i acaba amb la realització per part d'aquests d'uns vídeos que reflecteixin la situació de marginació d'alguns immigrants, tot proposant mesures de millora. En Joel explica l'activitat a la seva paral·lela, la Berta, per dur-la a terme conjuntament els dos grups de 4t. Aquesta, en veure els jocs, es nega rotundament a participar-hi, al·legant que són racistes i promouen actituds violentes. En Joel no li fa cas i posa en marxa la seva programació amb el seu grup. La Berta alerta els pares de la seva classe i aquests, indignats, amenacen amb una denúncia a inspecció si no es retiren els jocs.
El debat s'ha estructurat en dues carpetes. En la carpeta A, hem començat reflexionant sobre la naturalesa dels jocs( racistes o antiracistes) i hem acabat valorant si el fet de mostrar actituds violentes generen en l'alumnat aquest tipus de conductes. En la carpeta B, hem analitzat la conveniència pedagògica dels jocs i les actuacions de cada tutor.

Penso que el debat ha resultat molt profitós perquè ens ha permès arribar a una interpretació més profunda de la situació plantejada respecte la naturalesa dels jocs i la seva conveniència.

En veure'ls, gairebé tots vam reaccionar-hi de la mateixa manera que la Berta; els criticàvem de racistes i intolerants. Però de mica en mica, hem anat canviant d'opinió i, fins i tot, ens hem adonat que aquests per si mateixos no són ni racistes ni antiracistes. En general hem arribat a la conclusió que tant la naturalesa dels jocs com el tipus d'actituds que promoguin dependran de l'ús que se'n faci. Per això, hem arribat a l'acord que resulta imprescindible analitzar prèviament el context en què s'aplicaran per determinar el seu grau d'adequació. Així doncs, cal avaluar la manera de pensar i d'actuar de l'alumnat, les condicions del seu entorn... De forma que la conveniència pedagògica dels jocs està determinada per la planificació del docent, l'eficàcia de la qual, com vam afirmar, està condicionada pel grau de coordinació i de consens entre el professorat i la seva coherència amb la línia pedagògica del centre explicitada en el PEC, PCC, PAT...
Aquestes conclusions resulten molt profitoses, com he comentat anteriorment, perquè ens ajuden a reflexionar sobre la nostra pròpia pràctica. Ens fa adonar que l'èxit de les nostres programacions no es basa únicament en els recursos didàctics seleccionats, sinó en l'anàlisi del context en què s'aplicaran aquests. En Joel tria uns vídeojocs com a recurs motivador per a l'alumnat, aprofitant les noves tecnologies. Ara bé, l'assoliment dels seus propòsits( trencar estereotips i fomentar un sentit crític) està condicionat per la seva habilitat per conduir les actuacions de l'alumnat al llarg del procés, identificant i modificant possibles conductes intolerants i transformant-les en actituds de respecte vers la diversitat cultural, i de rebuig i de reacció crítica davant situacions de discriminació social.

Totes aquestes reflexions han sigut fruit de les aportacions que hem realitzat tots al llarg de dues setmanes. Gràcies als punts de vista que hem anat donant cadascú, hem evolucionat des d'una interpretació força superficial sobre la naturalesa dels jocs i la seva adequació didàctica a una de més fonamentada. Segurament, si no haguéssim participat en el debat, ens hauríem quedat amb la primera impressió sobre els jocs i no els hauríem donat cap possibilitat, com va fer la Berta. Així doncs, les aportacions de cadascú ens han servit per intercanviar opinions i crear-ne una altra de més completa, gràcies al diàleg i al consens; principis clau, precisament, de la interculturalitat.

Crec que el cas debatut resulta important per al nostre aprenentatge perquè no només fa una anàlisi dels requisits que comporta l'educació intercultural( coordinació i consens del professorat, avaluació inicial del context al que va dirigit, habilitat del docent per conduir el procés cap als fins pretesos, tractament transversal...) sinó que també fomenta que analitzem la nostra pròpia pràctica educativa( com hauríem actuat nosaltres en una situació similar?, tenim en compte les possibles conseqüències a l'hora de triar les activitats?, com podríem solucionar aquest conflicte?...)

Així mateix, també ens ha permès revisar els conceptes del mòdul 1 de l'assignatura i relacionar-los amb el cas. Per exemple, hem identificat el conflicte resultant amb el xoc entre cultures, hem qualificat els jocs de políticament incorrectes, hem associat el joc " Xuta un immigrant" amb el tractament d'aquest com a mercaderia, hem associat els jocs amb les relacions de poder entre cultura dominant/ minoritària i la consegüent jerarquització d'aquestes, hem identificat la postura dels tutors amb la incapacitat de considerar el punt de vista de l'altre i d'intentar imposar el seu( etnocentrisme, irreductibilitat, assimilació i aculturació), hem reconegut una perspectiva fonamentalista en els jocs ja que substitueixen la raó de raça per la de cultura per discriminar, etc. Queda clar doncs, que hem treballat força els conceptes del mòdul 1, cosa que , al meu parer, no ha succeït tant amb els del mòdul 2. Crec que hauria sigut bo d'aprofundir més en els diferents models d'integració dels diferents països mostrats( França, Gran Bretanya, Alemanya...), la diversitat d'actuacions de les polítiques públiques( generals, específiques, generals orientades cap a la plurticulturalitat, específiques orientades vers la igualtat), les diferents polítiques franceses i britàniques d'integració de les minories, segons Didier Lapeyronnie( de dret comú, de gestió comunitària, antiracistes i d'igualtat d'oportunitats), l'anàlisi dels models d'educació intercultural presentats de diferents països( Holanda, Gran Bretanya, Espanya...), entre d'altres.

Per concloure, al llarg de dues setmanes hem discutit sobre la naturalesa i conveniència pedagògica dels jocs triats per en Joel a fi de treballar la interculturalitat amb l'alumnat. Gràcies a l'intercanvi d'opinions i la comunicació( principis de l'interculturalisme), hem matisat i enriquit les nostres idees inicials, arribant a conclusions més ajustades. De manera que no només hem debatut sobre la pràctica educativa per promoure la interculturalitat, sinó que l'hem experimentat directament mitjançant aquesta activitat. A més, hem reflexionat sobre els requisits imprescindibles perquè l'actuació docent sigui eficaç( coordinació, col·laboració entre el professorat, anàlisi del context al qual es dirigeix la programació...) D'altra banda, també hem relacionat el cas presentat amb els conceptes teòrics dels mòduls 1 i 2, tot i que ens ha faltat incidir una mica més en els d'aquest últim.

Inici

Aquest quatrimestre he triat l’assignatura d’Interculturalitat i Educació ja que penso que em pot ajudar molt en la meva pràctica educativa a l’escola, tenint en compte que la majoria de l’alumnat al meu centre és immigrant.

Per aquest motiu, espero que en aquesta assignatura trobi orientacions per millorar el tractament d’aquest alumnat, com ara:

• com realitzar la seva presentació davant del grup per fomentar la seva integració.
• quines activitats poden resultar més oportunes per conèixer les tradicions d’aquests països i a la vegada explicar les nostres, comprovant així possibles diferències i aspectes comuns...i fomentant l’interès vers el seu descobriment.
• quines activitats afavoreixen la creació d’un clima de respecte i tolerància vers la diversitat, tot considerant-la una forma d’enriquiment cultural i personal...

Quins continguts i competències poden ser necessaris per abordar aquesta assignatura?
Personalment crec que entre d’altres poden ser:

• en primer lloc, conèixer la creixent presència d’alumnat immigrant a les aules, tant a l’inici de curs com durant i, fins i tot, a punt de finalitzar.
• en segon lloc, conèixer l’organització que requereix l’acolliment i tractament d’aquest alumnat( aula d’acollida, adaptació del material, tipus d’interacció en l’aula ordinària...) i ser conscient de la necessitat de planificació prèvia per part del professorat i de treball en equip per part de tots els implicats( tutor/a, mestre/a d’aula d’acollida, especialistes...)
• en tercer lloc, ser capaç d’atendre aquest alumnat sense deixar de banda la resta del grup i de crear situacions d’interacció que fomentin un ambient el més normalitzador i integrador possible.
• en quart lloc, ser capaç de fomentar el respecte i l’acceptació de la diversitat cultural lingüística... de l’alumnat.
• en cinquè lloc, ser capaç de crear un clima de confiança i de valoració vers totes les cultures.

Penso que aquests continguts són imprescindibles per poder abordar aquesta assignatura. Es tracta de capacitats que poden semblar molt evidents i fàcils d’identificar, però molt més complexos de posar-los en pràctica.

Com he explicat anteriorment, espero que aquesta assignatura em resulti d’ajudar per millorar la meva pràctica educativa, tot reflexionant sobre ella i adquirint noves orientacions ( activitats, material...) El que no sabia era que també aprendria a fer el meu propi blog. La veritat és que no en tinc experiència i per això m’hi hauré d’esforçar molt. Però trobo que és un altre coneixement que també em pot ajudar com a recurs. Per tant, espero que aquesta activitat m’ajudi no només a aprendre a fer utilitzar més eines internautes, sinó també a trobar la seva aplicació a situacions educatives i per suposat al treball de la interculturalitat a l’aula i el centre.